Sobre la relació entre el sistema KAP i el concepte tradicional de kundalini
Introducció
Sense entrar en una crítica exhaustiva i excessivament tècnica —la qual és necessària—, em disposo a continuació a mostrar breument i de manera intel·ligible alguns dels problemes d’aquest nou sistema contemporani.
La present crítica, doncs, es fonamenta en dos grans problemes: d’una banda, la manca d’origen i fonament tradicional; de l’altra, la contradicció constant envers les tradicions que han desenvolupat el concepte de kundalini. D’aquest segon problema se’n deriven quatre qüestions principals: la passivitat, l’aïllament, la incomprensió del despertar de la kundalini i la qüestió de l’universalisme.
QUÈ ÉS EL KAP?
El Kundalini Awakening Process (KAP), en català «Procés d’Activació de la Kundalini», és un sistema que cerca el despertar de l’energia kundalini mitjançant la transmissió directa d’energia. Aquest sistema va ser creat per l’americà Venant Wong, «qui va descobrir que, a través del tacte, podia activar un sistema energètic de la persona» i que, a més, «podia transmetre aquesta habilitat a altres».[1]
El funcionament del sistema és força clar: les sessions comencen amb el facilitador fent una «llarga introducció»,[2] en la qual es «descriu què és el KAP, com es mou l’energia pel cos i què pot passar durant una classe, tant físicament com mentalment».[3] És a dir, són concrets, ja que t’informen «que pots sentir gent rient, plorant […] movent-se»,[4] cridant, «en algunes ocasions hi ha gent que pot arribar a tenir visions de colors o d’emocions, fins i tot “visites”»,[5] o que només s’assoleixi «un grau de relaxació superlatiu».[6] Tot seguit, el facilitador fa una demostració amb voluntaris, els quals ja estan «activats».[7] A partir d’aquí tothom s’estira amb els ulls tancats i comença a sonar música «amb molta, molta potència i a tot volum».[8]
Tal com escriu Álvaro Luengo en el seu article per Esquire, qui es pensi que era música relaxant va molt errat, ja que «s’assembla més a la d’una festa grossa de les que s’acaben de dia».[9] En la mateixa línia, Rafa Martí, d’El Español, descriu que en la seva sessió va sonar «una versió electrònica de Baianá» —durant la demostració—, així com «versions del tema principal de Titanic, cançons de Michael Jackson», i fins i tot una altra cançó «més agressiva».[10] Aquestes no són evidències anecdòtiques. Amalia Panea, de Women’s Health, confirma que «el volum i la força de la música és una de les coses que més [la] va impressionar. Durant la sessió escoltes autèntics “temarros”; de fet, hi va haver gent que va acabar dempeus gairebé ballant com si fos en una festa».[11]
Aleshores, què se suposa que està fent l’assistent? D’acord amb les instruccions que rep, el seu paper és essencialment passiu: només roman estirat, amb els ulls tancats i escoltant —inevitablement— la música a tot volum. Sonia Roso, facilitadora de KAP, ho diu sense ambigüitats:
«L’únic que heu de fer és rendir-vos. Estireu-vos, tanqueu els ulls i escolteu la música. Vosaltres no heu de fer res més; serem nosaltres […] qui treballarem la vostra energia tocant en determinats punts del vostre cos.»[12]
Dit d’una altra manera, el KAP és un sistema passiu per «despertar la kundalini», no és l’assistent qui l’ha de despertar voluntàriament, sinó que li és despertada pel facilitador.
Així és una sessió d’aquest sistema.
ELS PROBLEMES
En primer lloc, tot i utilitzar el terme «kundalini», aquest sistema no reconeix com a origen ni fonament cap llinatge tàntric, iòguic ni tampoc cap escriptura d’aquestes tradicions. Així, doncs, tant l’origen del sistema com el sistema mateix, es troben efectivament fora dels anteriors contextos índics tradicionals.
El segon problema està íntimament lligat al primer, ja que n’és la conseqüència: com que el KAP no té res a veure amb cap tradició índica, aquest sistema —el seu llenguatge i manera de funcionar— és contradictori amb les ensenyances de les tradicions originàries. D’aquí es desprenen les quatre qüestions posteriors.
Si res destaca del KAP, és el fet de la passivitat. Tal com he explicat al principi, l’objectiu d’aquest sistema és activar l’energia kundalini en l’interessat. Aquesta activació, però, és passiva i externa, ja que no depèn de l’assistent. Julia Bergh, una de les primeres facilitadores del sistema a Suècia, deixa clara aquesta característica del KAP afirmant —sense justificar-ho— que la kundalini «té una mica de mala reputació» perquè en moltes pràctiques «es força l’activació de l’energia»;[13] el KAP, en canvi, es presenta precisament com el contrari.
Ara bé, activar la kundalini tal com ho fa el sistema de Wong, és quelcom que no es troba descrit en cap escriptura de referència. Els sistemes tradicionals índics deixen clar que la kundalini s’activa en contextos molt concrets, és a dir, mitjançant pràctiques ascètiques/iniciàtiques —com el hatha ioga—. Així, generalment, el despertar de la kundalini depèn del fet que l’interessat —l’asceta— practiqui rigorosament el sistema en qüestió.
N’hi ha prou d’esmentar alguns exemples procedents de la literatura tradicional. La Yoga Kundalini Upanishad descriu el despertar de la kundalini com un procés actiu i deliberat, afirmant que aquesta es desperta «mitjançant la pràctica» i que el practicant —el savi— ha d’«agitar la Kundalini amb totes les seves forces […] durant un període de [48 minuts]»,[14] juntament amb altres pràctiques.
En la mateixa línia, la Hatha Pradipika també associa aquest fenòmen amb la pràctica de tècniques concretes, afirmant que la kundalini és despertada «mitjançant la pràctica d’asana, kumbhaka i mudra».[15] La Siva Samhita reforça aquesta idea quan sosté que el iogui ha de «fer tot esforç possible per practicar mudres» per tal de «despertar la deessa adormida [kundalini]»,[16] mentre que l’Amanaskayoga vincula l’estat d’absorció (laya), mantingut durant un temps determinat, com a desencadenant del despertar de la «kundalini suprema» (kundalini para).[17]
És evident, doncs, que la kundalini es desperta mitjançant l’acció pròpia, no pas la passivitat.
Una altra qüestió a destacar del KAP és l’aïllament. Segons aquest, l’energia kundalini «existeix» per si sola i no va associada a cap doctrina, d’aquesta manera, hom només necessita estirar-se i deixar-se endur perquè un tercer iniciï el procés d’activació. El KAP és, doncs, un sistema sense pràctiques ni tècniques, que només té l’objectiu de despertar la kundalini. Aquesta visió, però, és profundament errònia.
En la tradició índica —l’origen de la kundalini— aquesta energia mai és un objectiu únic, no apareix sola i tampoc opera independentment del sistema tradicional. Dit d’una altra manera, la kundalini està íntimament lligada a un conjunt de tècniques (asana, pranayama i mudra, per exemple), pràctiques i a unes maneres de veure la realitat molt concretes (chakras, nadis, etc.). Sense anar més lluny, la kundalini sempre està integrada en sistemes —índics— iniciàtics i ascètics, els quals són naturalment selectius i disciplinaris, entre altres característiques.
La tercera qüestió és la incomprensió del que implica el despertar de la kundalini. Per alguna raó, els textos del web oficial no són gaire clars, però es pot entendre el que consideren com a símptomes del despertar.
Tal com diuen els seus «clients» —un terme curiós i revelador per a referir-se als practicants d’aquest sistema suposadament «espiritual»—, es pot gaudir d’una «sanación profunda y […] experiencias fuertes espiritualmente hablando […] realizaciones profundas, una perspectiva más clara, una intuición más sólida, cambios en la percepción de la realidad, alto desarrollo de los sentidos, una capacidad para sentir profundamente, estados de conciencia más profundos, un sentido de propósito en la vida, mayor y profunda conexión con ellos mismos, certeza, vivir con el corazón abierto, estados de gozo absoluto, estados de conciencia no duales, unidad… y la lista no acaba. Afecta todos los aspectos de su vida y los resultados en tomar decisiones alineadas con su salud, su estilo de vida y su propósito de vida.»[18]
A més a més, diuen, també pot ajudar a «conseguir tu màximo potencial físico, mental y emocional. También dicen que equilibra el sistema nervioso, alivia el estrés, mejora el sueño, aumenta la creatividad […] y ¡hasta la libido!.»[19]
Dit d’una altra manera, un sistema contemporani i comercial, deslligat de tota tradició i espiritualitat índiques, diu produir efectes realment espirituals als «clients». Si bé tradicionalment, per tal d’assolir «experiencias fuertes espiritualmente hablando» i «estados de conciencia más profundos», hom havia d’accedir a sistemes iniciàtics/ascètics, ara es pot assolir pagant entre 50 € i 60 € per sessió.
Aquesta llista, malgrat tenir afirmacions exagerades i ser quelcom semblant a un còctel de llenguatge aparentment espiritual, està formulada per ser compatible amb el mercat. En el fons, intenten reformular un llenguatge medieval ioguicotècnic, com un llenguatge contemporani —superficial i vague— de desenvolupament personal i «espiritualitat» moderna: el KAP et pot ajudar amb l’estrès, el son i la creativitat!
Però què diuen les escriptures? El despertar de la kundalini s’associa a processos de perfecció espiritual; allò que, simplificant molt, avui anomenaríem la «il·luminació» i, si això fos poc, també implica l’obtenció de poders i la immortalitat: el Dhyana Bindu Upanishad afirma que el iogui obtindrà la salvació mitjançant la kundalini,[20] i que aquesta, «quan és a la gola, fa que el iogui obtingui Siddhi [poders]».[21] D’una manera semblant, la Goraksha Samhita confirma quel’alliberació s’obté mitjançant la kundalini: «Així com hom obre una porta per força amb una clau, així el iogui ha de forçar la porta de l’alliberament mitjançant la kundalini.»[22]
La kundalini, diu la Pradipika, «proporciona l’alliberació al iogui i l’esclavitud a l’ignorant»,[23] també deixa clar que el «samadhi [l’estat de perfecció espiritual] apareix automàticament en el iogui la sakti [kundalini] del qual està desperta i que ha abandonat totes les accions».[24] Però són les paraules de Srinivasa, escrites al segle XVII en el seu tractat titulat Hatharatnavali, les quals poden servir de sentència: «El iogui que estimula la sakti [kundalini] obté poders sobrenaturals (siddhi). Transcendeix fàcilment kala (la mort). Què més cal dir?».[25]
Finalment, hi ha la quarta qüestió, la qual n’és una de les responsables juntament amb la primera —la manca d’origen i lligam tradicional— de tot l’embolic present: la qüestió de l’universalisme.
La kundalini no és quelcom universal ni objectiu, com sí que ho és la consciència. L’energia kundalini o, millor dit, la seva existència i veracitat, és defensada i s’emmarca en un context molt concret: les tradicions índiques, específicament el tantrisme, alguns iogues i el sanatana dharma. Els budistes, jueus, cristians, drusos, taoistes, xintoistes, etcètera, no creuen pas amb l’energia kundalini.[26]
Com que la kundalini només existeix dins de la cosmovisió de les tradicions índiques, aquestes són la base de la creença en aquesta. Això implica que aquell que cregui en aquesta energia, ha d’acceptar necessàriament els «marcs» que marquen els esmentats sistemes/tradicions.
Per consegüent, l’energia kundalini —i tot allò referent a aquesta— no està oberta a la interpretació indiscriminada de tothom. Aquesta té uns fonaments textuals força clars com ara la Yoga Kundalini Upanishad, Siva Samhita, Hatha Pradipika, Hatharatnavali, Amanaskayoga, entre d’altres. Això vol dir que l’autoritat sobre tot allò relacionat amb la kundalini són, primerament, les escriptures de referència i, segonament, els mestres/gurus d’aquestes tradicions, i no pas algú extern o desvinculat a aquestes.
ALESHORES, QUÈ ÉS?
Un cop eliminada la kundalini de l’equació i acceptant com a plausibles les accions sorgides (crits, plors, visions, moviments erràtics) en les sessions de KAP, sorgeix una nova pregunta: què provoca aquestes estranyes sensacions i accions que ells relacionen amb la kundalini? Pot ser la resposta més propera la donen subtilment al web oficial del sistema: «Unos lo consideran una experiencia catártica».
De fet, si el KAP és una catarsi, vol dir que no té res a veure amb la kundalini. La catarsi és el «[r]elaxament de la tensió i de l’ànsia obtingut de l’exteriorització i expressió verbal d’experiències i actituds doloroses que havien estat allunyades de la consciència mitjançant el mecanisme de la repressió»,[27] mentre que el despertar de la kundalini és, tal com he mostrat, no pas un efecte psicològic i mundà,[28] sinó quelcom espiritual —lligat a un context concret— i equivalent a la «il·luminació».
Els efectes produïts per aquest sistema, doncs, s’han d’explicar per altres vies, com la psicologia, ja que aquesta sí que pot donar explicacions. Si es mira amb atenció el funcionament del sistema, es poden veure clars indicadors o causants d’aquells efectes, com ara la suggestió, l’expectativa, una quasi hipnosi, contagi somàtic, etcètera. És a partir d’aquí que els experts en comportament humà han de continuar.
Per la meva banda, només puc acabar dient que els efectes d’aquest sistema són molt reals —tal com ho mostren les vivències dels clients—, però ho són a nivell psicològic, no pas a nivell espiritual/«kundalínic». Precisament per aquests efectes, cal anar-hi amb molt de compte, ja que aquest tipus de pràctiques poden comportar riscos psicològics.
CONCLUSIÓ
Un cop arribat aquí, la conclusió ve per si sola: el Kundalini Awakening Process no té res a veure amb la kundalini, ergo, no pot despertar-la.
Al capdavall, el més greu d’aquest sistema és que es presenti mitjançant un vocabulari tècnic extret de tradicions molt concretes, malgrat haver nascut i crescut fora d’aquestes; tot mentre —lògicament— en redefineix completament el seu significat, funcionament i objectius. Si aquest sistema es presentés de diferent manera, com una experiència emocional o catàrtica contemporània, i amb un nom diferent, la qüestió seria una altra.
També és incorrecte afirmar, tal com fa la periodista Amalia Panea, que sigui necessari provar el sistema «per poder opinar»,[29] ja que aquest —amb el seu nom i afirmant activar la kundalini— entra inevitablement en el terreny de les tradicions que han desenvolupat aquest concepte durant segles, així que aquestes —o els seus representants o entesos en el tema— tenim el dret i responsabilitat de cridar-los l’atenció i criticar-los.
Afirmar que no es pugui opinar sense haver-ho experimentat és un intent d’invalidar una anàlisi objectiva, conceptual i metodològica en favor d’una experiència purament subjectiva. Al final, un sistema o doctrina també es pot avaluar des de fora mitjançant el seu llenguatge, la seva coherència interna, les seves fonts, els seus orígens, la seva metodologia i la seva seguretat.
[1] Panea, Amalia. «KAP: la nueva disciplina energética que te va a romper los esquemas.» Women’s Health España, 7 set. 2022, https://www.womenshealthmag.com/es/fitness/a41064503/kap-nueva-disciplina/. Consulta: 28 juny 2026.
[2] Rosenberg, Nicky. «KAP – the Spiritual Therapy Form.» Grounded Magazine, 1 des. 2022, https://groundedfactory.com/blogs/news/kap-the-spiritual-therapy-form. Consulta: 28 juny 2026.
[3] Íb.
[4] Panea, «KAP: la nueva disciplina energética que te va a romper los esquemas.»
[5] Luengo, Álvaro. «Qué es el KAP y qué beneficios tiene activar el Kundalini.» Esquire España, 19 març 2023, https://www.esquire.com/es/salud-fitness-running/a41016582/kap-kundalini-que-es-beneficios/. Consulta: 28 juny 2026.
[6] Íb.
[7] Panea, «KAP: la nueva disciplina energética que te va a romper los esquemas.» i Martí, Rafa. «Un día haciendo Kundalini con Josef Ajram en Ibiza: «Mi cuerpo se movía solo; lloré sin saber por qué».» El Español, 18 juny 2022, https://www.elespanol.com/reportajes/20220618/haciendo-kundalini-josef-ajram-ibiza-cuerpo-sin/680932249_0.html. Consulta: 28 juny 2026.
[8] Panea, «KAP: la nueva disciplina energética que te va a romper los esquemas.»
[9] Luengo, «Qué es el KAP y qué beneficios tiene activar el Kundalini.»
[10] Martí, «Un día haciendo Kundalini con Josef Ajram en Ibiza.»
[11] Panea, «KAP: la nueva disciplina energética que te va a romper los esquemas.»
[12] Luengo, «Qué es el KAP y qué beneficios tiene activar el Kundalini.»
[13] Rosenberg, «KAP – the Spiritual Therapy Form.»
[14] Yoga Kundalini Upanishad 1.8-9 i 11-13.
[15] Hatha Pradipika 4.10.
[16] Siva Samhita 4.22.
[17] Amasnaskayoga 1.57.
[18] KAP Academy. «¿Por qué KAP?» https://www.kapacademy.com/es/sobre/. Consulta: 28 juny 2026.
[19] Luengo, «Qué es el KAP y qué beneficios tiene activar el Kundalini.»
[20] Dhyana Bindu Upanishad 66-68.
[21] Dhyana Bindu Upanishad 73.
[22] Goraksha Samhita 1.51.
[23] Hatha Pradipika 3.107.
[24] Hatha Pradipika 4.11.
[25] Hatharatnavali 2.123.
[26] Cal evitar caure en el sincretisme i universalisme New Age. És probable que algú pensi que la kundalini sí que té equivalents en altres religions; tanmateix això no només és problemàtic, sinó incorrecte. Les energies en les quals altres religions puguin creure són fenòmens propis que pertanyen a cosmovisions diferents i incompatibles entre si.
[27] «Catarsi.» Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), Institut d’Estudis Catalans, https://dlc.iec.cat/. Consulta: 28 juny 2026.
[28] Cal tenir en compte que el terme catarsi tenia un significat molt més profund en l’antiga Grècia. Aquí, però, s’utilitza en el seu sentit psicològic modern.
[29] Panea, «KAP: la nueva disciplina energética que te va a romper los esquemas.»
