Una anàlisi crítica del paper real del «ioga» en la projecció internacional de l’Índia.
Introducció
Recentment m’han arribat diversos articles que afirmen —tant en sentit positiu com en negatiu— que el «ioga» ha esdevingut una eina de soft power del govern indi. El soft power, o poder suau, fa referència al «poder de convicció, seducció o persuasió que exerceixen un estat o una organització internacional per mitjà de recursos intangibles, com ara la cultura, els valors o la ideologia, o bé, secundàriament, per mitjà de recursos tangibles com els recursos econòmics.»[1]
Els exemples més clars de poder suau els trobaríem en els Estats Units d’Amèrica, mitjançant el cinema; el Japó, a través de l’anime; i Corea del Sud, amb el K-Pop. Tots tres països, mitjançant aquestes eines, poden transmetre —i ho fan— els seus valors, la seva visió del món, la seva cultura i fins i tot els seus interessos polítics, sigui de manera explícita o implícita, i tant si és de forma conscient com si no.
Dit això, considero que afirmar que l’Índia està fent el mateix mitjançant el «ioga» és problemàtic i irreal per diverses raons que exposaré en aquest article i que, francament, han passat desapercebudes —com era d’esperar— per totes aquelles persones que sostenen aquesta idea.
Les accions del govern indi
Afirmar que el govern del primer ministre Narendra Modi utilitza el «ioga» no és una opinió subjectiva, sinó un fet si tenim en compte les accions següents, protagonitzades o impulsades pel seu govern:
1) L’any 2014, el mateix any que Modi esdevé primer ministre, l’ONU reconeix el dia 21 de juny com el Dia Internacional del Ioga.
2) L’any 2022, segons el Ministeri d’Ayush de l’Índia,[2] durant el Dia Internacional del Ioga es «va comptar amb una participació massiva —gairebé 221,3 milions de persones a l’Índia. A escala global, a través de diverses iniciatives, prop de 1.250 milions de persones es van sumar a sessions de ioga.»[3]
3) L’any 2023 «es van establir dos rècords mundials Guinness: primer, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, on l’esdeveniment del Dia Internacional del Ioga encapçalat pel primer ministre Narendra Modi va comptar amb la participació del major nombre de nacionalitats en una sola sessió de ioga; i segon, a Surat, a Gujarat, on un esdeveniment de ioga va reunir [153.000] persones.»[4]
4) Aquest any 2025 durant el Dia Internacional del Ioga a Visakhapatnam es van aconseguir —segons el cap de govern de l’estat d’Andhra Pradesh— 23 rècords globals, incloent-hi 2 del Guinness i 21 del World Book of Records.[5]
5) Sobre el «ioga», informa la Chanakya Policy & Research Foundation que «La seva rellevància global i la mida del seu mercat han anat creixent de manera constant des del reconeixement del Dia Internacional del Ioga el 21 de juny de 2014. Segons un informe de Grand View Research, el mercat global del ioga estava valorat en 107,1 mil milions de dòlars el 2023 i es preveu que creixi a una taxa de creixement anual composta (CAGR) del 9,4% entre 2024 i 2030. D’acord amb un estudi de Zippia, actualment hi ha 36 milions de practicants de ioga només als Estats Units, i en l’àmbit mundial la xifra arriba als 300 milions.»[6] Si les xifres de Gran View Research són reals, «El mercat indi del ioga va generar uns ingressos de 5.672,7 mil milions de dòlars el 2023 i s’espera que arribi als 12.667,0 mil milions de dòlars el 2030. Es preveu que el mercat indi creixi a una taxa de creixement anual composta (CAGR) del 12,2% entre 2024 i 2030.»[7]
6) El govern indi recomana el «ioga» —com a activitat física— com a part integral del programa d’educació física i per a la salut del seu sistema educatiu. A més a més, «el Govern ha inclòs la formació en ioga dins del programa [internacional] “Study in India” per tal d’animar els cercadors de ioga de l’estranger a obtenir formació autèntica de ioga a l’Índia.»[8]
Aquests sis fets mostren clarament que el govern indi sí que utilitza intencionalment el «ioga». Els articles als quals feia referència abans interpreten aquests fets com a proves que l’Índia empraria el «ioga» com a eina de poder suau: «tots aquests passos subratllen el compromís de l’Índia de promoure la salut i el benestar arreu del món»,[9] diuen des del mitjà de comunicació IndiaVsDisinformation.com. Però és realment així?
La gran il·lusió del poder indi global
El govern indi pot tenir la intenció d’utilitzar el «ioga» com a poder suau. Tanmateix, aquesta estratègia no pot funcionar de cap manera, ja que el «ioga» s’ha descentralitzat —i tergiversat— completament. Llevat d’algunes excepcions molt difícils de trobar, els sistemes populars actuals —els «iogues», és a dir, els pseudoiogues que s’ensenyen als centres i estudis d’arreu del món— estan completament deslligats de l’Índia, tant com a país com a cultura.
Tot i que alguns continuen veient l’Índia com el seu origen mític-ancestral —quan seria més acurat reconèixer que els seus orígens reals són l’Amèrica del Nord o Europa—, i continuen experimentant fascinació envers l’exotisme superficial associat a aquests sistemes —sobretot quan senten termes en hindi o quan algú declara que s’ha «format» a l’Índia—, la realitat és que aquests s’han desindianitzat profundament, tant en el pla filosòfic com en el cultural i el pedagògic.
Per tant, els sistemes contemporanis no projecten cap identitat, valor o poder genuïnament indi; al contrari, són un producte occidentalitzat o, més exactament, mal occidentalitzat —i no precisament per culpa dels occidentals—, buit de qualsevol contingut tradicional autèntic.
En segon lloc, com es desprèn del punt anterior, ni les «formacions» ni els «formats» a l’Índia actuen com a veritables ambaixadors del país. Els «professors» que han estudiat allà —igual que els cursos mateixos— no són més que mecanismes de legitimació comercial, ja que sempre queda millor dir que hom s’ha format a l’Índia, però no pas ponts diplomàtics ni, encara menys, espirituals.
No hi van per formar part d’una tradició ni per mantenir vincles amb la cultura índia, ni per fer-hi vida al subcontinent. I menys encara hi van per establir-hi cap vincle institucional o polític un cop obtenen el títol: la seva relació amb l’Índia acostuma a acabar exactament quan acaba la transacció comercial. Perquè és, justament, una transacció.
En tercer lloc, el mercat actual del «ioga» està dominat per dues visions principals: els qui el practiquen com a exercici físic i els qui ho fan per raons de salut (ambdues sovint combinades). Si aquesta és la demanda del públic, l’oferta dels centres i dels «professors» s’hi adapta: d’aquí la proliferació de marques i sistemes orientats a respondre a aquestes necessitats («ioga terapèutic», «ioga fitness», etc.).
Com és lògic, cap d’aquests dos sectors se sent alineat o atret per l’Índia, ja que les motivacions dels practicants són purament pràctiques: activitat física, salut, o totes dues alhora. Els practicants no hi tenen res a fer amb l’Índia i, sobretot, els «professors» tampoc.
En quart lloc, tant des del punt de vista econòmic com narratiu i pel que fa a les tendències, el mercat global del «ioga» —que, segons Grand View Research, estava valorat en 107,1 mil milions de dòlars el 2023— està completament dominat per Occident, però no pas com a civilització, sinó simplement com a zona geogràfica. Dit d’una altra manera, el «ioga» global està controlat per actors occidentals: corporacions internacionals, plataformes i aplicacions, cadenes, estudis boutique, influenciadors i marques o sistemes de fitness autoanomenats «ioga».
El mercat global del «ioga» no és, doncs, un mercat cultural indi ni molt menys un espai conduït per l’Índia, sinó un mercat privat clarament dominat per elements occidentals.
Això implica quelcom molt rellevant i sovint ignorat: el govern indi no té, ni pot tenir, cap mena de control sobre la narrativa o el mercat global del «ioga», ni tampoc sobre les tendències que se’n deriven. El més preocupant de tot és que el govern —com s’evidencia, per exemple, en el punt sis citat anteriorment— no només segueix la tendència del mercat global, sinó que fins i tot la impulsa: l’Estat mateix redueix el «ioga» a una activitat física, de salut o de benestar, això sí, amb tocs indis. Al capdavall, un país no pot exercir poder suau sobre un fenomen al qual ell mateix s’ha adaptat i subordinat.
En cinquè lloc, hi ha un element crucial que gairebé mai es té en compte: molts «professors» transmeten determinades idees politicosocials, ja sigui de manera implícita —amb l’èmfasi en valors clixés com la no-violència, la tolerància o l’ecologisme— o de manera explícita, amb institucions o «professors» adoptant directament un paper d’activistes dins les classes o els cursos. Aquest fet no sol generar controvèrsia perquè la pràctica del «ioga» a Occident és, en general, un espai àmpliament dominat pels sectors de «centre»-«esquerra».
Ara bé, això esdevé problemàtic quan es contraposen aquests valors amb la realitat índia. Llavors es produeix un distanciament inevitable que impedeix que el practicant ideologitzat es pugui sentir identificat o persuadit pel subjecte d’aquest suposat poder suau: el govern indi. Dit d’una altra manera, qui hauria de ser persuadit descobreix que aquella terra mítica no té res a veure amb allò que li han venut.
És molt revelador observar com alguns grans mestres internacionals sostenen un discurs per al públic occidental i un altre —així com unes accions— per a l’interior de l’Índia. El mateix passa amb determinats líders polítics indis, que intenten suavitzar o dissimular els problemes interns mitjançant un discurs «iòguic» internacional idealitzat.
Conclusió I: Per què el «ioga» no és poder suau
El govern indi —o els seus crítics— poden creure que fan servir el «ioga» com a eina de poder suau, però això no és gaire diferent del nen que espera trobar-se, la matinada del 25 de desembre, al Pare Noel al menjador de casa seva. El món del «ioga» actual és una fantasia: un univers irreal només comparable —pel que fa a la seva extensió— al món fantàstic creat per J. R. R. Tolkien. Amb una diferència notable: les obres de Tolkien transmeten veritats profundes; el món actual del «ioga», no.
Arribats aquí, considero totalment desmuntada l’afirmació que el «ioga» és una eina real de poder suau de l’Índia. Les raons són molt clares: el govern indi no controla la narrativa i, evidentment, no pot controlar allò que no controla. El poder suau només es construeix quan un país produeix quelcom —contingut, valors, estils, narratives, etcètera— que la resta del món imita o desitja.
Però la narrativa global del «ioga» ja està fixada per Occident des de fa cinquanta anys, a través de milers de marques, gimnasos, instructors i influenciadors. Cap campanya de rècords mundials, per molt espectaculars que siguin, pot revertir mig segle de mercantilització, dissolució i tergiversació.
El més trist i irònic de tot plegat és que, si bé la narrativa actual del «ioga» està fixada per Occident, l’Índia no només no la contraresta, sinó que l’ha acabat adoptant com a pròpia, legitimant-la institucionalment i projectant-la com a versió oficial.
Conclusió II: Què fa realment el govern indi amb el «ioga»?
Deixant de banda la qüestió del poder suau, què en treu realment el govern indi, o com utilitza de debò el «ioga»? En el pla de la realitat, és molt més coherent afirmar que el govern indi utilitza el «ioga» i impulsa les narratives globals —és a dir, el «ioga» en tant que fitness, teràpia alternativa o benestar— per tres finalitats bàsiques:
1) Per obtenir beneficis econòmics.
Mitjançant el turisme «iòguic», els programes internacionals com Study in India, els cursos universitaris en estudis iòguics, els programes de formació de «ioga» (YTT/TTC) o el turisme de benestar, l’Índia intenta capturar una petita part d’un mercat global que no controla. Res d’això els proporciona poder polític, influència internacional, control de la narrativa ni exportació de valors indis; només genera ingressos i turisme.
2) Per reforçar la imatge interna.
El govern —especialment sota Modi— intenta consolidar un relat d’orgull nacional, de recuperació del patrimoni i de reivindicació de la seva tradició cultural, projectant alhora una identitat moderna però —suposadament— espiritual. Això és política interna, no poder suau: no modifica percepcions ni valors a l’exterior. El problema és que aquest relat nacional s’està construint sobre una versió errònia i desfigurada del ioga, que ni és tradicional ni és espiritual.
3) Per obtenir visibilitat internacional.
Les megasessions, els rècords mundials i els esdeveniments anuals busquen projectar una imatge determinada, d’identitat, autenticitat, grandesa i cohesió. És l’equivalent superficial —i, a més, conceptualment matusser— al paper que juga el Carnaval de Rio en la projecció internacional del Brasil. Però això és només visibilitat —fotogràfica, mediàtica—, no influència real. No transforma valors globals ni orienta polítiques d’altres països, ja que la narrativa del «ioga» no està en mans de l’Índia.
En definitiva, el govern indi no utilitza el «ioga» com una eina de poder exterior, sinó com un instrument de política interna, atracció econòmica i projecció simbòlica. Cap d’aquestes dimensions, però, constitueix poder suau. És simplement gestió d’imatge, no influència real.
[1] TERMCAT. poder dur / poder suau o hard power / soft power? Diccionari de criteris terminològics. Centre de Terminologia TERMCAT, 2025, www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/187/fitxa/NDAwMjA4Nw==. Consulta: 20 nov. 2025.
[2] El Ministeri d’Ayurveda, Ioga i Naturopatia, Unani, Siddha i Homeopatia.
[3] Kalanidhi, Manju Latha. «Yoga: A Powerful Tool to Advance India’s Soft Power Image». IndiaVsDisinformation.com, 15 set. 2023, www.indiavsdisinformation.com/en/20230915/yoga-a-powerful-tool-to-advance-india-s-soft-power-image. Consulta: 20 nov. 2025.
[4] Íb.
[5] Press Trust of India. «23 Global Records Set On Yoga Day In Visakhapatnam: Chandrababu Naidu». NDTV, 21 juny 2025, www.ndtv.com/india-news/23-global-records-set-on-yoga-day-in-visakhapatnam-andhra-pradesh-chief-minister-chandrababu-naidu-8724839. Consulta: 20 nov. 2025.
[6] Gautam, Vipashu. «Meditation and Yoga: India’s Growing Soft Power on the Global Stage.» Chanakya Policy & Research Foundation, 29 dec. 2024, www.chanakyapolicyresearch.com/meditation-and-yoga-indias-growing-soft-power-on-the-global-stage/. Consulta: 20 nov. 2025.
[7] Grand View Research. India Yoga Market Size & Outlook, 2023–2030. Grand View Horizon, www.grandviewresearch.com/horizon/outlook/yoga-market/india. Consulta: 20 nov. 2025.
[8] Government of India. Proposal for Making Yoga Compulsory. Unstarred Question No. 2772, Lok Sabha, 7 ag. 2023, sansad.in/getFile/loksabhaquestions/annex/1712/AU2772.pdf?source=pqals. Consulta: 20 nov. 2025.
[9] Kalanidhi, op. cit..
